La Bíblia

perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu, Romans 3:23

Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre. Romans 6:23

Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne. Efesis 2:8-9

El recaptador, en canvi, dret a distància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: 'Oh Déu, apiada't de mi, pecador!' Lluc 18:13

Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d'ell. Joan 3:16-17

No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més enllà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar. 1r Corintis 10:13

Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders, ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l'amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre. Romans 8:38-39

Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui. Romans 10:4

Recordeu el que diu:
"En temps propici t'he escoltat,
en dia de salvació t'he ajudat.
Ara és el temps propici,
ara és el dia de salvació." 2a Corintis 6:2

Van quedar tan compungits per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: "Germans, què podem fer?" Pere els respongué: "Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l'Esperit Sant. Fets dels Apòstols 2:37-38

i heu de revestir-vos de l'home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i santedat autèntiques Efesis 4:24

Romans

perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu, Romans 3:23

Tal com diu l'Escriptura: "No hi ha cap home just, ni un de sol. Romans 3:10

Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre. Romans 6:23

Per això, tal com per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s'estengué a tots els homes, atès que tots van pecar, Romans 5:12

Quan nosaltres encara estàvem incapacitats, fou aleshores, en el moment oportú, que el Crist va morir pels culpables. Romans 5:6

però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres. Romans 5:8

però per vitud de l'Esperit santificador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d'entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre. Romans 1:4

sabent del cert que el Crist ressuscitat de la mort és immortal; la mort ja no té domini sobre ell. Romans 6:9

Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d'entre els morts, et salvaràs. Romans 10:9

perquè "tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat." Romans 10:13

Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders, ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l'amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre. Romans 8:38-39

Pare nostre del cel

Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci's la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona'ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; i no deixis que caiguem en la temptació, ans deslliura'ns del Maligne. Mateu 6:9-13

Salms 23

El Senyor és el meu pastor
(Salm de David.)
1 El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
2 Em farà reposar en delicats pasturatges, prop d’aigües tranquil•les em menarà;
3 reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
4 Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
5 Tu pares taula davant meu, cara als meus enemics; m’has ungit el cap amb bàlsam, omples la meva copa a vessar.
6 Certament, la bondat i la benevolença m’acompanyaran tots els dies de la meva vida, i viuré a la casa del Senyor la resta dels meus dies.

Naixement de Jesús

(Mt 1,18-25)

1 S'esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l'imperi.
2 Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria.
3 I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva localitat.
4 També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s'anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David,
5 a empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava encinta.
6 Mentre eren allà se li va complir el temps del part,
7 i va infantar el seu fill primogènit. L'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l'hostal.
8 En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s'estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat.
9 Se'ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits.
10 Però l'àngel els digué: "No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble:
11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist, el Senyor.
12 Això us servirà d'indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora."
13 Tot d'una s'uní a l'àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient:
14 "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima."
15 Així que els àngels els van deixar, anant-se'n cap al cel, els pastors deien entre ells: "Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer."
16 Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l'infanto ajagut a la menjadora.
17 Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen;
18 i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d'allò que els contaven els pastors.
19 Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor.
20 Després, els pastors, se'n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els havia estat anunciat.
Lluc 2:1-20

Gènesi

Gàlates

1

1 Pau, apòstol, no pas de part dels homes, ni per cap mediació humana, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare, que el ressuscità d'entre els morts,
2 i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia:
3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i de Jesucrist el Senyor,
4 que es donà ell mateix pels nostres pecats a fi d'arrencar-nos del pervers món present, segons el designi del nostre Déu i Pare;
5 a ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
6 Em sorprèn que amb tanta lleugeresa us passeu del qui us va cridar en la gràcia del Crist cap a un altre evangeli
7 que, de fet, no existeix, sinó que n'hi ha alguns que us pertorben i intenten capgirar l'evangeli del Crist.
8 Per això, fins i tot si nosaltres mateixos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anunciat, rebutgeu-lo.
9 Com us vam dir en una altra ocasió, ara us ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acceptar, rebutgeu-lo.
10 ¿Que potser ara em vull guanyar el favor del homes en comptes del Déu? ¿O potser miro d'agradar la gent? Si encara mirés d'agradar la gent, no seria pas servent del Crist.
11 També us faig saber, germans, que l'evangeli anunciat per mi no és d'origen humà,
12 perquè no l'he rebut de cap home ni l'he après de ningú, sinó que m'ha estat revelat per Jesucrist.
13 Ja heu sentit parlar de la meva conducta, quan era en el judaisme: com perseguia fora mida l'Església de Déu, procurant arrasar-la,
14 i així, dins el judaisme, tenia més prestigi que la majoria de compatriotes meus de la meva generació, essent molt més fanàtic de les tradicions dels meus avantpassats.
15 Però quan aquell qui m'havia escollit des del si matern i m'havia cridat per la seva gràcia, es dignà
16 revelar el seu Fill en mi perquè jo l'anunciés entre els pagans, immediatament, sense parar-me a consultar ningú de carn i ossos,
17 ni pujar a Jerusalem a trobar els apòstols més antics que jo, me'n vaig anar cap a l'Aràbia, i d'allà vaig tornar altra vegada a Damasc.
18 Després, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i em vaig quedar quinze dies amb ell.
19 Dels altres apòstols, no en vaig veure cap més, llevat de Jaume, el germà del Senyor.
20 I, en això que us escric, tingueu per cert davant Déu que no menteixo.
21 Després vaig anar a les regions de Síria i Cilícia.
22 Amb tot, seguia essent personalment un desconegut per les esglésies cristianes de Judea;
23 només sentien dir: "Aquell qui abans ens perseguia ara predica la fe que llavors volia destruir",
24 i lloaven Déu per la seva obra en mi.

2

1 Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus.
2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig explicar als notables de quina manera predico l'evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat
3 Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec.
4 I això malgrat els falsos germans intrusos que s'havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d'esclavitzar-nos,
5 als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l'evangeli es mantingués intacta entre vosaltres.
6 En canvi, de part dels considerats principals (no m'interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou;
7 al contrari: van comprendre que se m'havia confiat l'evangeli de la incircumcisió, com a Pere el de la circumcisió,
8 ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m'ha capacitat també a mi per als pagans.
9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a puntals de l'església, reconegueren la gràcia que se m'havia concedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus.
10 Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir diligentment.
11 Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m'hi vaig haver d'encarar, perquè era evidentment censurable.
12 En efecte, abans que arribessin alguns del grup de Jaume, menjava amb els d'origen gentil; però així que arribaren, es retreia d'aquells i se n'apartava, com si temés els d'origen jueu.
13 Aleshores, també els altres jueus dissimulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells.
14 Però, quan vaig veure que no caminaven rectament segons la veritat de l'evangeli, vaig dir a Cefes davant de tothom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus?
15 Nosaltres som jueus de naixement i no tenim res a veure amb els pagans pecadors,
16 però sabem que ningú no és rehabilitat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d'ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei.
17 Ara bé, si tot cercant d'ésser rehabilitats en el Crist, també nosaltres resultem ser pecadors, ¿vol dir que el Crist és al servei del pecat? De cap manera!
18 Perquè, si torno a reconstruir allò que acabo d'enderrocar, demostro jo mateix que em vaig equivocar.
19 Perquè jo, per la Llei vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist;
20 per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m'ha estimat i s'ha donat ell mateix per mi.
21 No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.

3

1 Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?
2 M'agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l'Esperit o va ser per haver cregut?
3 ¿Tan insensats sou? Havent començat per l'Esperit, ¿ara busqueu la perfecció en la carn?
4 ¿Hauran estat malaguanyades, tantes experiències? Dubto que hagi estat així!
5 Vejam: Aquell qui us prodiga l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè heu observat la Llei o perquè heu cregut?
6 Estigueu segurs que de la mateixa manera que, a Abraham, creure en Déu li fou comptat com a justícia,
7 només són descendència autèntica d'Abraham aquells qui són de la fe.
8 Fins l'Escriptura, preveient que Déu rehabilitaria els gentils per la fe, preanuncià a Abraham aquesta nova: "En tu seran beneïts tots els pobles."
9 De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el fidel Abraham.
10 En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l'Escriptura: "Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei."
11 I que per la Llei ningú no és rehabilitat davant Déu és evident, vist que "el just viurà per la fe";
12 la Llei, però, no es basa en la fe, ans "el qui compleix els preceptes viurà per ells".
13 El Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l'Escriptura: "Maleït tot aquell qui penja d'un patíbul",
14 a fi que la benedicció d'Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l'Esperit promès.
15 Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l'anul·la ni el modifica.
16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: "I a les descendències", com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: "I a la teva descendència"; és a dir, el Crist.
17 Dic jo: El pacte pre-ratificat per Déu no pot ser invalidat per una Llei vinguda quatre-cents trenta anys més tard, fins al punt de suprimir la promesa.
18 Perquè si l'herència depengués de la Llei ja no dependria de la promesa, i, en canvi, Déu va concedir a Abraham el seu favor interposant-hi una promesa.
19 Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgressions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àngels i les mans d'un mitjancer.
20 Si bé no cal cap mitjancer quan intervé només una part, i Déu és un de sol.
21 Aleshores, ¿direm que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera! Si s'hagués establert una Llei capaç de donar vida, aleshores la rehabilitació sí que seria en virtut de la Llei,
22 però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist.
23 Abans de venir la fe estàvem reclosos sota la vigilància de la Llei, en espera de la fe que s'havia de revelar.
24 Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe.
25 Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor,
26 perquè tots, per la fe en el Crist Jesús, sou fills de Déu.
27 Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist.
28 Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
29 I si sou de Crist sou, doncs, descendència d'Abraham i hereus segons la promesa.

4

1 Ara jo dic: Tot el temps que l'hereu és menor d'edat no es diferencia gens d'un esclau, perquè, tot i que és amo de tot,
2 ha d'estar sotmès als tutors i administradors fins al termini prefixat pel pare.
3 Així també nosaltres: quan érem menors, érem com esclaus dominats pels elements d'aquest món.
4 Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
5 a fi de rescatar els qui estaven sotmesos a la Llei, per tal que rebéssim l'adopció filial.
6 I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que clama: "Abba, Pare!"
7 De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu.
8 En altre temps, quan no teníeu coneixement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
9 però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
10 Observeu certs dies, mesos, estacions i anys.
11 Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils.
12 Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m'he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m'hàgiu fet cap greuge,
13 al contrari, sabeu prou bé que la primera vegada que us vaig anunciar l'evangeli va ser durant una malaltia corporal,
14 i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús.
15 Què se n'ha fet d'aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me'ls.
16 ¿És que m'he guanyat la vostra enemistat per dir-vos la veritat?
17 Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
18 Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres.
19 Fillets meus, per qui torno a passar dolors d'infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres,
20 m'agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat.
21 Els qui voleu estar sota la Llei, digueu-me: que no escolteu la Llei?
22 Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava i l'altre de la dona lliure.
23 Però el de l'esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa.
24 Tot això és al·legòric. De fet, aquestes dones representen dues aliances: l'una, representada per Agar, s'origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus.
25 Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l'Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills.
26 En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare;
27 perquè diu l'Escriptura:
"Alegra't, estèril, tu que no dones a llum,
esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part;
perquè són més els fills de l'abandonada
que no pas els de la que té marit."
28 Vosaltres, doncs, germans, a la manera d'Isaac, sou fills de la promesa.
29 Però, igualment com llavors, el nascut per decisió de l'home perseguia el nascut segons l'Esperit, així mateix passa ara.
30 Però, què hi diu l'Escriptura? "Treu fora l'esclava amb el seu fill: perquè el fill de l'esclava no compartirà l'herència amb el fill de la lliure."
31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó d'una dona lliure.

5

1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l'esclavatge.
2 Sóc jo, Pau, qui us ho dic: Si us deixeu circumcidar, ja no us servirà de res el Crist.
3 Altre cop adverteixo a tots els qui es fan circumcidar que estan obligats a complir tota la Llei.
4 Heu trencat amb el Crist, els qui busqueu la rehabilitació per la Llei; esteu fora de la gràcia.
5 Per això, nosaltres, amb l'ajut de l'Esperit, esperem l'anhelada rehabilitació que ve per la fe.
6 De fet, en Crist Jesús, no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la fe, que es fa activa en l'amor.
7 Corríeu prou bé: qui us ha entrebancat perquè no seguíssiu la veritat?
8 Aquesta persuasió no ve pas d'aquell qui us va cridar.
9 Una mica de llevat fermenta tota la pasta.
10 Pel que fa a vosaltres, jo estic segur que el Senyor farà que no canvieu de manera de pensar, però aquell qui us ha pertorbat rebrà el seu càstig, sigui qui sigui.
11 Quan a mi, germans, si encara predico la circumcisió, per què em persegueixen encara? En aquest cas, s'ha acabat l'escàndol de la creu!
12 Tant de bo que es fessin una mutilació completa tots els qui us inquieten!
13 Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excusa per a les inclinacions carnals; al contrari, per mitjà de l'amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
14 Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: "Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix."
15 Però si us mossegueu mútuament, vigileu que no acabeu devorats els uns pels altres.
16 Jo, doncs, us aviso: camineu en l'Esperit i no satisfareu els desigs de la carn.
17 Perquè la carn té avidesa contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
18 En canvi, si us deixeu guiar per l'Esperit, no esteu sota la Llei.
19 Ara, és ben clar en què acaben els desigs de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge, 20 idolatria, maleficis, enemistats, baralles, gelosia, rancúnies, rampells d'ira, divisions, sectarismes,
21 enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
22 En canvi, el fruit de l'Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
23 senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
24 Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desigs de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
25 Ja que vivim per l'Esperit, actuem conforme a l'Esperit.
26 No busquem la vanaglòria, provocant-nos els uns als altres, envejant-nos mútuament.

6

1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predisposició amable, tenint compte d'un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
2 Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
3 Perquè si algú es pensa ser important, quan de fet ningú no és res, s'enganya a si mateix.
4 Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre,
5 atès que cadascú ha de dur la pròpia càrrega.
6 El qui rep instrucció de la Paraula, que faci participar de tota cosa bona el seu instructor.
7 No us enganyeu, de Déu ningú no se'n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
8 qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l'Esperit, de l'Esperit collirà vida eterna.
9 Posats, doncs, a fer el bé, no ens desanimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
10 Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
11 Pareu atenció a les lletres més grosses, que són de la meva pròpia mà:
12 Aquests que us obliguen a circumcidar-vos, ho fan per mantenir la consideració dels homes, i solament perquè no els persegueixin a causa de la creu de Crist.
13 De fet, ni aquests que se circumciden no guarden la Llei, però volen que us circumcideu per tal de presumir de la vostra subjecció.
14 El que és jo, me'n guardaré prou de presumir, sinó és en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món va ser crucificat per a mi i jo per al món.
15 Perquè no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la nova criatura.
16 La pau i la misericòrdia reposin sobre tots els qui segueixin aquesta norma i damunt l'Israel de Déu.
17 D'ara endavant, que ningú no m'amoïni més, que prou en tinc de portar en el meu cos les marques de Jesús.
18 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit, germans. Amén.

La Bíblia del 2000 Institució Bíblical Evangèlica de Catalunya
Gènesi 1-3
Santa Nit
Fill Meu
La carta d'amor del Pare Flash